Enguany no hi haurà la possibilitat d’escapar-se en ple agost cap al mític estadi londinenc de Wembley per veure els Catalans Dragons a la final de la Copa anglesa de rugbi lliga. Diumenge, un Bradford molt fort va fer una repassada als perpinyanencs (46-16) i els va aparcar a vuitens de final de la competició.
L’eliminació, segons el meu parer, no és gens greu, atès que l’anomalia va ser l’accés l’any passat a la final. A més, considero des de principi de temporada que enguany, l’objectiu màxim, és entrar a la fase final de la lliga, de setembre a octubre, entre els sis primers classificats de la SuperLeague. I aquí és on l’equip treballa de valent, ara mateix segon a la classificació. Només espero que la derrota contra Bradford a la Copa no desconcentri uns Catalans que, dissabte vinent, hauran de defensar aquesta segona plaça a la lliga contra el potent Saint Helens, just per sota a la classificació.
Amunt que encara ens queda Old Trafford!
PS: Els paral·lelismes entre la temporada actual dels Catalans (XIII) i la USAP (XV) de Perpinyà no em deixen de sorprendre: van començar malament tots dos equips; van començar a enllaçar victòries consecutives el mateix dia, i han aturat la ratxa (momentàniament) aquest cap de setmana. Ben curiós.
