Tretzista gracienc

Això dels Catalans Dragons és meravellós. Malgrat que no he pogut anar a veure’ls al Millennium Stadium de Caerdydd (tot i les ganes!), com faig últimament he seguit el partit a través de la retransmissió al minut a la web de la BBC. I, com passa també últimament, he viscut amb molta intensitat els minuts finals contra els Harlequins, en què els Catalans han remuntat un partit que, avui sí, semblava perdut. Fins i tot l’entrenador perpinyanès, Mike Potter, no ho veia gens clar:

I’m very happy with the comeback but the other team looked better than us for most of the game and probably deserved to win.

Però dues marques consecutives, juntament amb la infal·libilitat demostrada aquesta temporada per Bosc en les transformacions, han consolidat l’equip a la segona plaça de la SuperLeague i han permès als Catalans estrenar-se amb victòria al cap de setmana del Millennium Magic de Caerdydd. I, sobretot, han mostrat la confiança en la victòria i en l’equip. I això, actualment, no té preu.

Per cert: divendres ja anava en aquest sentit i to una notícia a l’Avui sobre els Catalans…

PS: també vull fer un esment en aquesta entrada a la progressió espectacular de l’altre equip d’elit de Perpinyà, l’USAP, que encadena una molt bona sèrie de victòries al Top 14. Que duri, també!

Gent, això de ser seguidor dels Catalans Dragons dóna moltes alegries. Sobretot aquesta temporada! Avui, a Perpinyà, han sumat una victòria més, aquesta vegada contra el cuer Castleford, i la seguretat que comença a oferir aquest equip és més que reconfortant. Ara mateix són segons a la classificació, provisionalment, esperant a veure què fa el Wigan diumenge.

Però tant és: segons o tercers, ens plantarem a l’espectacular jornada del cap de setmana vinent al Millennium Stadium de Cardiff (s’hi jugaran tots els sis partits de la SuperLeague en dos dies) com l’equip revelació de l’any, sens cap mena de dubte.

Feia dies que corria el rumor. I la web dels Catalans Dragons ho confirma: l’entrenador australià Mick Potter deixarà el club. En concret, Potter ha anunciat a la directiva i els jugadors que no renovarà el contracte amb els Catalans, per poder fitxar pel Saint Helens les dues properes temporades.

Esperem que aquest anunci, en plena temporada, no desconcentri un equip que ja ha signat set victòries consecutives entre SuperLeague i Copa.

La notícia, als mitjans anglesos.

Just quan s’ha acabat el partit Wigan-Catalans he anat corrents a la pàgina oficial de la SuperLeague a veure la classificació: quin goig que fa veure l’equip català en tercera posició, a un punt de Wigan i amb un punt més que Saint Helens. Increïble!

El partit d’avui a Anglaterra, l’he seguit com la setmana passada per internet, a la web de la BBC. I com que els comentaris són tan breus, només he pogut vibrar en veure que a pocs minuts del final Pelo Dane Carlaw capgirava el marcador. I gran partit, també, de Bosc.

Llegiu-ne les cròniques de L’Indépendant i de la BBC.

Em quedo amb les declaracions de l’entrenador perpinyanès, Mick Potter:

They are starting to believe in themselves and they are finding the energy when perhaps a year or two ago they couldn’t find that energy.

Increïble. Com bé us podeu imaginar, avui no era a Anglaterra per veure en directe el Huddersfield-Catalans, però l’he seguit amb el live score de la BBC. I l’emoció ha estat immensa en comprovar que els perpinyanesos continuen amunt en la classificació amb cinc partits consecutius sense perdre: quatre victòries (inclosa la d’avui, per 16-20) i un empat.

Millor, impossible!

Fa quinze dies deia que em sentia malastruc amb els Catalans Dragons aquesta temporada: tots els partits que he vist en directe, els han perdut; tots els partits que no he vist en directe, els han guanyat!

I aquesta regla s’aplica sobretot aquests últims tres partits: Catalans-Saint Helens (24-10), Harlequins-Catalans (22-24) i, avui, Catalans-Wakefield (28-20).

Amb aquesta ratxa, ara mateix som a la meitat de la classificació amb vuit punts i, per tant, ben situats per poder optar, aquesta temporada, a les semifinals de la SuperLeague de després de l’estiu. Tant de bo!

Començo a pensar que sóc malastruc, aquesta temporada. Dos partits que vaig a veure a Perpinyà, dues derrotes. Un partit que no hi vaig, contra el potent Saint Helens, i espectacular victòria catalana! El d’ahir va ser un gran partit, i no sols pel resultat (24-10), atès que calia reaccionar després de tres derrotes doloroses (com la de la setmana passada a casa!). I si la reacció arriba contra un rival del capdamunt de la classificació, millor per la moral!

Crònica del partit i del magnífic paper de Pelo.

“Sempre el mateix” va ser el comentari generalitzat ahir a l’estadi Gilbert Brutus i als bars del centre de Perpinyà en veure com, una vegada més, la victòria dels Catalans Dragons a casa s’escapava els últims minuts. Els botxins d’ahir van ser els Bradford Bulls, que havien arribat a Perpinyà un lloc per damunt a la classificació i, per tant, eren un rival teòricament a l’abast. Després d’anar gairebé tot el partit en desavantatge en el marcador, els Catalans van aconseguir a la recta final dos assajos (transformacions incloses) que els posaven quatre punts per damunt dels anglesos. Però a dos minuts del final, un assaig i una transformació de Bradford va deixar el 18-20 final i la decepció entre els catalans.

Perquè aquests dos punts no es paguin cars al final de la temporada, cal reaccionar. I no sé si el partit de la setmana que ve, amb el potent Saint Helens, és la millor opció per a la reacció…

PS: a veure si s’encomana als Catalans l’esperit de reacció de l’USAP; que ahir mateix va aconseguir una contundent victòria a París.

Des d’avui, tots els partits dels Catalans Dragons a casa es comentaran en directe a la web. Sols cal anar aquí.

Ja hi tornem a ser: dissabte sí, dissabte no, cap a Perpinyà! Després d’haver començat la setmana passada la competició amb bon peu, amb una victòria a Anglaterra, els Catalans Dragons s’han estrenat enguany al seu estadi amb una ajustadíssima derrota contra el Hull KR. Va ser el dissabte 16 de febrer, amb un camp ple a vessar. Tot i el resultat (20-24), l’equip nord-català va fer bona impressió tant en atac com (sobretot) en defensa. I això és bo!

I aquí teniu un vídeo amb tots els assajos del partit.