Aquestes últimes setmanes vaig de bòlit. De la Copa Catalunya disputada dissabte a Barcelona, no n’he pogut dir ni un mot fins ara mateix… I en tenia ganes, de compartir la felicitat per veure jugar a XIII a Barcelona i per comprovar que, amb ganes i una mica d’esforç, aquest esport pot agafar a casa nostra. El FC Barcelona, sense currículum en XIII, va demostrar de sobres que no és complicat adaptar-se a les normes tretzistes. De fet, es va endur el trofeu davant d’equips més preparats tècnicament, però no més forts: els Aligots Girona, veritable motor del XIII a Catalunya, i la selecció de jugadors nord-catalans i occitans.
Més enllà de l’aspecte purament esportiu, la copa va brillar també en el terreny de la pedagogia, gràcies a uns àrbitres amb ganes d’ensenyar i uns tècnics i entrenadors nord-catalans predisposats a explicar les normes bàsiques i les tàctiques mestres del XIII als equips sud-catalans. I això, en aquests moments, s’agraeix i molt.
La primera Copa Catalunya per al Barça:

Me’n vaig anar del torneig amb felicitat i felicitant els organitzadors de l’Associació Catalana de Rugbi Lliga. Això avança!





















