Passió pel rugbi a 13
El bon company Toni m’ha fet veure aquesta setmana que la Federació Catalana de Rugby, amb molt bon criteri, ha penjat en format pdf les cinc pàgines de l’acta constitucional de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA), el 9 d’abril de 1934 a París.
Malgrat que la primera federació nacional que apareix al document és la catalana, increïblement vuit dècades després encara ara el rugbi català és als tribunals per reclamar el seu reconeixement internacional davant la pressió espanyola.
Felicitats al País de Gal·les pel merescudíssim desè Grand Slam (Y Gamp Lawn, en gal·lès) al torneig Sis Nacions aconseguit aquest cap de setmana amb autoritat contra França (29-12).
Normalment, el dissabte al matí el camp de rugbi de la Foixarda de Barcelona és envaït per desenes de rugbistes (de XV), de totes les edats, que es reparteixen el terreny segons la importància del partit que juguen.
Aquest dissabte, amb tot, les legions de rugbistes van deixar pas, a migdia, al mític i potent club Alumni de l’Argentina, que aprofitant les vacances australs fa aquests dies una ronda per la península Ibèrica. I el primer que em va venir al cap, en veure’ls a la Foixarda, és amb quin avió es desplacen: un Jumbo o un Airbus A380?
Perquè amb tots els que eren, en van tenir de sobres per alinear fins a tres magnífics equips que van arrasar el FC Barcelona, el Rugby Sitges i la selecció catalana (14-50).
Quina enveja per l’afició argentina pel rugbi, quina enveja per l’experiència i tècnica demostrades al terreny de joc… i quina enveja per l’escola de rugbi que tenen, veritable element clau per a l’arrelament d’aquest esport en qualsevol territori. Paraula del soci fundador de l’Alumni:
Dissabte, en comptes de seguir els Catalans Dragons a Anglaterra en el primer partit de la temporada, vaig decidir anar una mica més a prop, a veure un partit de XV. El jugaven a la Mar Bella de Barcelona els Enginyers del Poblenou i l’Amatori de l’Alguer, en el marc del joveníssim torneig Quatre Barres.
[gràcies Joan!]
A més de l’Amatori i l’Enginyers, aquest torneig el juguen el Badalona, el GEiEG de Girona, el Químic de Sarrià i el Tarragona. D’aquí a dos anys el Quatre Barres preveu ampliar el nombre de participants a altres equips dels Països Catalans.
La copa Quatre Barres disposa de canal a YouTube.
Fa deu minuts que s’ha acabat el Mundial de Rugbi de França, amb una classificació, ves per on, que vaig visualitzar ara fa una setmana:
-França, quarta;
-l’Argentina, tercera;
-Anglaterra, segona,
-i Sud-àfrica, primera.
I me n’alegro, perquè els Springboks han estat l’equip de llarg més regular de la competició. I gràcies, sobretot, al xutador Percy Montgomery (fitxat per l’USAP de Perpinyà) i a Bryan “Guepard” Habana, que segons el diari As… és d’ascendència catalana! ;)
I les fotos del partit, cortesia de la BBC (i del Guardian).
Dissabte, malauradament, no vaig poder veure la semifinal del Mundial de XV entre França i Anglaterra, però ahir diumenge sí que ho tenia tot preparat per no perdre’m el Sud-àfrica-Argentina. I gairebé me’l perdo. Amb en Toni vam voltar per tot Gràcia a la recerca d’un pub amb l’espai just per a nosaltres dos i va ser difícil, molt difícil. Després de dos intents fallits, vam acabar veient la primera part des del carrer i la segona, asseguts a les escales d’entrada. Que no hi ha afecció al rugbi?
Respecte al partit, els Springboks em van tornar a demostrar que són un equip complet en totes les línies i, de segur, el més en forma de l’hemisferi sud. Si bé a la final no crec que hi hagi color, tal com han anat les coses per a Anglaterra i Sud-àfrica (els Springboks van ridiculitzar 36-0 els de la rosa a la primera fase del Mundial…), divendres sí que hi haurà emoció en la lluita per a la tercera posició: França, amfitriona del Mundial, no pot ni vol quedar més avall, i l’Argentina té la gran oportunitat de reivindicar-se a l’elit i exigir que se li obrin les portes del Tres Nacions o del Sis Nacions definitivament.
Aquest cap de setmana hi ha hagut els quarts de final de la Copa del Món de rugbi i hi ha hagut sopreses majúscules en tots els resultats.
La més immensa, la victòria de França als All Blacks neozelandesos:
Arran d’aquesta sorpresa majúscula, els seguidors neozelandesos ja han començat a reaccionar: alguns han posat a la venda l’equip en una casa de subhastes d’internet, i uns altres han intentat modificar l’entrada de l’àrbitre del partit a la Wikipedia, considerat un dels factors que van comportar la desfeta de l’equip a Cardiff.
La segona, la derrota d’Escòcia i el pas a semis dels pumes de l’Argentina.
La tercera, l’eliminació d’Austràlia per part de la rosa anglesa.
I, pel pèls, Sud-àfrica va superar les Fiji i va passar ronda.
Aqust cap de setmana comença la fase final de la Copa del Món de rugbi a XV. Ara va de bo!
Divendres passat, uns quants vam anar a veure el Sud-àfrica-Anglaterra del Mundial de Rugbi a XV en un pub irlandès barceloní. A més del bon ambient, vam meravellar-nos amb el magnífic joc dels sud-africans, que van esborrar del terreny de joc el XV de la Rosa. I, de tots els jugadors, em vaig fixar en un: Percy Montgomery.
Doncs dos dies més tard m’he assabentat, amb sorpresa, que la temporada vinent el 12 dels Springbooks jugarà amb l’USAP de Perpinyà. Fantàstic!
