Això dels Catalans Dragons és meravellós. Malgrat que no he pogut anar a veure’ls al Millennium Stadium de Caerdydd (tot i les ganes!), com faig últimament he seguit el partit a través de la retransmissió al minut a la web de la BBC. I, com passa també últimament, he viscut amb molta intensitat els minuts finals contra els Harlequins, en què els Catalans han remuntat un partit que, avui sí, semblava perdut. Fins i tot l’entrenador perpinyanès, Mike Potter, no ho veia gens clar:

I’m very happy with the comeback but the other team looked better than us for most of the game and probably deserved to win.

Però dues marques consecutives, juntament amb la infal·libilitat demostrada aquesta temporada per Bosc en les transformacions, han consolidat l’equip a la segona plaça de la SuperLeague i han permès als Catalans estrenar-se amb victòria al cap de setmana del Millennium Magic de Caerdydd. I, sobretot, han mostrat la confiança en la victòria i en l’equip. I això, actualment, no té preu.

Per cert: divendres ja anava en aquest sentit i to una notícia a l’Avui sobre els Catalans…

PS: també vull fer un esment en aquesta entrada a la progressió espectacular de l’altre equip d’elit de Perpinyà, l’USAP, que encadena una molt bona sèrie de victòries al Top 14. Que duri, també!

La SuperLeague aquest cap de setmana celebra el segon Millennium Magic, una jornada en què tots els partits de la competició es concentren al Millennium Stadium de la capital gal·lesa, Caerdydd.

Les mascotes dels dotze equips de la lliga ja es preparen!

Gent, això de ser seguidor dels Catalans Dragons dóna moltes alegries. Sobretot aquesta temporada! Avui, a Perpinyà, han sumat una victòria més, aquesta vegada contra el cuer Castleford, i la seguretat que comença a oferir aquest equip és més que reconfortant. Ara mateix són segons a la classificació, provisionalment, esperant a veure què fa el Wigan diumenge.

Però tant és: segons o tercers, ens plantarem a l’espectacular jornada del cap de setmana vinent al Millennium Stadium de Cardiff (s’hi jugaran tots els sis partits de la SuperLeague en dos dies) com l’equip revelació de l’any, sens cap mena de dubte.

Feia dies que corria el rumor. I la web dels Catalans Dragons ho confirma: l’entrenador australià Mick Potter deixarà el club. En concret, Potter ha anunciat a la directiva i els jugadors que no renovarà el contracte amb els Catalans, per poder fitxar pel Saint Helens les dues properes temporades.

Esperem que aquest anunci, en plena temporada, no desconcentri un equip que ja ha signat set victòries consecutives entre SuperLeague i Copa.

La notícia, als mitjans anglesos.

Aquestes últimes setmanes vaig de bòlit. De la Copa Catalunya disputada dissabte a Barcelona, no n’he pogut dir ni un mot fins ara mateix… I en tenia ganes, de compartir la felicitat per veure jugar a XIII a Barcelona i per comprovar que, amb ganes i una mica d’esforç, aquest esport pot agafar a casa nostra. El FC Barcelona, sense currículum en XIII, va demostrar de sobres que no és complicat adaptar-se a les normes tretzistes. De fet, es va endur el trofeu davant d’equips més preparats tècnicament, però no més forts: els Aligots Girona, veritable motor del XIII a Catalunya, i la selecció de jugadors nord-catalans i occitans.

FC Barcelona:

Selecció del Rosselló:

Aligots Girona:

Més enllà de l’aspecte purament esportiu, la copa va brillar també en el terreny de la pedagogia, gràcies a uns àrbitres amb ganes d’ensenyar i uns tècnics i entrenadors nord-catalans predisposats a explicar les normes bàsiques i les tàctiques mestres del XIII als equips sud-catalans. I això, en aquests moments, s’agraeix i molt.

Aligots-Barça:

Barça-Rosselló:

La primera Copa Catalunya per al Barça:

Me’n vaig anar del torneig amb felicitat i felicitant els organitzadors de l’Associació Catalana de Rugbi Lliga. Això avança!